El retorn a la plaça del poble: obligació o necessitat?

Fa tres dies vaig poder escoltar  dos mediàtics  de la comunicació: @yoriento i @dreig en la presentació del darrer llibre d'aquesta, " Socionomia  ¿Vas a perderte la revolución social?"...tot un plaer!
En algun moment Dolors Reig, http://www.dreig.eu/caparazon/,  plantejava la necessitat del retorn a la plaça del poble.
Jo em plantejo aquest retorn des d'una doble vessant. Vivim en un món globalitzat, on les revolucionàries TIC comencen a estar a l'abast de tothom. Està de moda i és cert que tots ens hem de reinventar  ja que els TT dels #treballs d'ahir i d'avui  comencen a arreplegar.se en estocs i , per tant, tenen menys aplicacions i utilitats.
Els educadors socials ens posem les piles i això ja ha quedat palès en el darrer #congresoeduso del passat cap de setmana a la ciutat de València. Durant la clausura del Congrés @MarimarRoman twittejava "nos vemos en la red ;-) vamos gritemos nos vemos en la red, la red también existe!" Sembla que els educadors avancem, lentament, però ho fem! i amb tantes retallades en el camp social necessitem modificar.nos, trobar.nos en la plaça del poble i cridar ben fort: aquí ens teniu, la nostra feina és important.
Ara bé, els canvis dels paradigmes socials  juntament  amb la caiguda d'uns models i el ressorgiment de valors oblidats, ens fa qüestionar el model de societat què volem. Preguntem.nos, doncs, què succeirà quan el petroli digui prou; les TICs i les reinvencions al voltant d'aquestes continuaran en mans de tothom o només d'uns quants? tornarem a la cultura del face to face analògic? baixarem a jugar a la plaça?...i en tot cas, això ha de ser obligatòriament negatiu o necessàriament reconfortant? i, finalment, a quin preu?. Aquí ho deixo